|
|
L’Ateneu de Vilanova i la Geltrú no va ser
mai una eina de transformació social, sinó una eina de difusió de la
cultura liberal i moderna. El 1977, en el seu centenari, Albert Virella i
Bloda, estudiós de la història de Vilanova i de la comarca i antic alumne
de l’Ateneu, proposava en un escrit al Diari de Vilanova que el millor
homenatge a l’Ateneu de Vilanova i la Geltrú era la seva restauració
després dels quaranta anys de fosca dictadura. No obstant això, les
funcions que en el seu temps va desenvolupar l’Ateneu, en l’actualitat ja
les desenvolupen altres institucions de l’Administració: de l’educació per
adults se’n encarrega La Papera, l’escolarització dels més petits és feina
de les escoles públiques, l’educació secundària és obligatòria i els
estudis de batxillerat i universitaris estan pràcticament a l’abast de
tothom; la biblioteca popular són ara les biblioteques i arxius públics,
les classes de solfeig i violí es fan a l’Escola de Música, els artistes
ja tenen les seves facultats i instituts públics, etc., El millor
homenatge a l’Ateneu és tot això, és tot allò pel que els centenars de
socis que va tenir l’Ateneu van lluitar i van deixar-hi tantes hores de
treball; és el sistema públic d’ensenyament i de cultura, tot i que ara
estigui seriosament amenaçat per nombroses retallades i per l’entrada
massiva de capital privat a les escoles i universitats, que impedeixen
cada dia més l’educació i la recerca crítiques, que són la base del
progrés.
|
