|
|
Per tal d’entendre plenament una institució
com l’Ateneu Obrer de Vilanova i la Geltrú o tantes d’altres institucions
similars arreu de Catalunya, cal entendre què és la cultura popular, què
signifiquen els qualificatius “obrer” i “popular” i com foren emprats. La
definició de cultura popular presenta grans ambigüetats: tan pot ser
aquella que pretén arribar a les classes populars, com aquella que és de i
per a les classes populars, que són dues coses ben diferents. No és el
mateix explicar teneduria (comptabilitat d’un negoci) a les classes
populars, tal com feia l’Ateneu de Vilanova i la Geltrú, que explicar com
crear cooperatives obreres. En el primer cas es pretén formar obrers
qualificats per a l’administració de bancs i empreses, en el segon cas es
pretén donar eines als obrers per a la seva emancipació. “De la mateixa
manera, un ateneu podia dir-se o ser obrer, bé perquè estigués al servei
d’una cultura de classe, bé per la intenció ideològica, és a dir, sovint
no confessada, que movia els fundadors i mantenidors del centre, com podia
ser, per exemple, la d’arribar als obrers tant amb mires d’apostolat com
amb mires de formar una élite de mà d’obra instruïda, sotmesa i disposada
a prendre lloc en la jerarquització de funcions industrial-capitalistes.”
|
