|
|
Partint del que hem explicat en l’anterior
apartat, podriem classificar els ateneus en ateneus neutres i ateneus de
classe. Els primers van tenir els seu apogeu a Catalunya en el darrer terç
del segle XIX, i els segons en el primer terç del segle XX.
L’any 1859 es va crear, en la pròspera ciutat de Reus (Baix Camp), el
Centre de Lectura de Reus, amb la intenció de difondre la cultura entre
les classes populars. Un any més tard es creava l’Ateneo Catalán, més tard
anomenat Ateneu Barcelonès i ben aviat començaren a nèixer ateneus
similars a Igualada (Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, 1863), a Manresa
(Ateneu Manresà de la Classe Obrera, 1864), a Mataró (Ateneu Obrer, 1873),
a Terrassa (Ateneu Lliure Instructiu, 1877), a Gràcia (Ateneu Gracienc,
1878) o a Tarragona (Ateneu Tarragoní de la Classe Obrera, 1879) com en
d’altres ciutats industrials. L’Ateneu de Vilanova i la Geltrú va ser
creat també per aquests anys (1877) i responia a les mateixes
característiques que la resta d’ateneus de l’època: la intel·lectualitat
liberal de la ciutat s’unia per tal de crear una institució cultural que
permetés a) reforçar i cultivar aquesta intel·lectualitat i b) instruïr i
educar els obrers. Aquestes institucions es finançaven amb les aportacions
dels socis, amb petites subvencions de les institucions públiques i amb
aportacions voluntàries dels petits i mitjans industrials locals. Els
ateneus liberals o neutres van tenir una gran importància a l’hora de
difondre valors com el laïcisme, la llibertat d’expressió o la igualtat de
les persones. Hom considera que van entrar en crisi a mesura que
s’agitaven les classes obreres i la conflictivitat social anava en augment.
A partir, més o menys, dels Congressos d’ateneus de Reus (1911) i Vilanova
(1912) els ateneus i institucions culturals que s’anaven creant ho feien
des d’un posicionament més o menys clar en la lluita de classes. D’una
banda es creaven ateneus de la petita i mitjana burgesia totalment aliens
a la classe obrera i d’altra banda es creaven ateneus de i per als obrers.
Es en aquest context on neixen els ateneus radicals o els ateneus
llibertaris, que no només instruïen la classe obrera sinó que també li
donaven els mitjans i les eines necessaries per a la seva emancipació. Per
fer-ho més entenedor, a les seves biblioteques no només s’hi trobaven
llibres de biologia, sinó també llibres de Marx. També és cert que la
majoria d’ateneus neutres van anar perdent aquesta neutralitat en favor
d’un republicanisme d’esquerres moderat.
Tots, uns i altres, van desaparèixer amb la victòria franquista de 1939.
|
