|
|
Durant molts segles, els temples del saber i
de la cultura foren les esglèsies i les catedrals. La Il·lustració
significà el final de l’època obscura de l’Esglèsia i la seva doctrina
conservadora. El segle XIX, a més, començava amb la Revolució Francesa,
que significava simbòlicament el final de l’economia feudal i l’inici de
l’era capitalista, on la cultura i el poder ja no estarien en mans de
frares i nobles, sinó en mans de la burgesia. El treball va començar a
passar del camp a la ciutat, el poder econòmic de palau a les empreses i
la cultura: de les esglèsies a on?
És en aquest context, on es creen, entre d’altres institucions, els
ateneus, amb la doble voluntat de fer progressar la cultura i estendre-la
entre les classes populars que no hi tenien accès. La Gran Enciclopèdia
Catalana en dóna la següent definició: “associació científica i literària
dedicada a elevar el nivell intel·lectual dels seus associats mitjançant
discussions, conferències, cursos i lectures”.
I és ben bé així com es va concebre l’Ateneu de la petita ciutat
industrial de Vilanova i la Geltrú.
|
