|
|
L’Ateneu de Vilanova i la Geltrú va ser
creat l’any 1877 per la petita burgesia culta de la ciutat. El que va ser
alcalde d’aquesta ciutat, el senyor Teodor Creus i Coromines, va llegir en
l’acte inaugural unes paraules que resumeixen perfectament l’essència
d’aquesta institució: “Sin el equilibrio de los intereses morales y
materiales no hay paz, sosiego ni bienestar en los pueblos y naciones”. El
que s’estava llavors creant no era més que un “centre cultural destinat a
fomentar la instrucció entre les classes obreres.” En els més de 60 anys
de vida, l’Ateneu va oferir nombroses xerrades i conferències, va crear
una biblioteca popular amb més de 25.000 volums i impartia classes
elementals de llengua francesa, dibuix lineal, aritmètica, esperanto,
llengua catalana, solfeig, instruments musicals, mecanografia, taquigrafia
i teneduria de llibres. Molts dels alumnes eren exclosos de pagar els
cursos i els fills de molts socis van rebre la seva educació dins les
aules de l’Ateneu. En aquesta institució, tal com indicaven els estatuts,
quedaven fora de lloc la política i la religió de cadascú. A més, l’Ateneu
va participar en diferents projectes de la vila, com la Caixa d’Estalvis
de Vilanova i la Geltrú o el Centro teórico-práctico de artes y oficios.
L’Ateneu i l’Ateneu Obrer
L’Ateneu de Vilanova i la Geltrú va ser fundat l’any 1877 tot recollint la
tradició del Centro Instructivo Villanovés, desaparegut l’any 1870. De fet,
a través de la premsa ja es coneixia des dels temps de la Ia República
(1873) la idea de fer una ateneu obrer a la vila. L’Ateneu va ser creat al
carrer Ravalet de la Geltrú i la primera seu va ser instal·lada al carrer
de Pàdua. Però només dos anys després es creava un altre ateneu, l’Ateneu
Obrer de Vilanova i la Geltrú, com a resposta a la iniciativa petitburgesa
del primer Ateneu. Aquest segon ateneu va ser presidit per Magí Bertran i
els dos van acabar fusionant-se el 10 d’octubre de 1880, atès que es feia
inviable mantenir dos ateneus paral·lels en una vila tan petita com
Vilanova. L’artífex de la unió i primer president de l’ateneu resultant de
la fusió fou el pare escolapi Eduard Llanas.
La Caixa d’Estalvis Vilanovina
Una de les primeres activitats públiques de l’Ateneu fou la creació d’una
Caixa d’Estalvis local. Així va ser com el 9 d’octubre de 1877
l’Ajuntament va convocar a petició de la Junta de l’Ateneu una reunió de
la que en va sortir una comissió que seria l’encarregada de posar en marxa
la Caixa d’Estalvis. La comissió la formaven els senyors: Ramon Roig, José
A. Sans, Miguel Guansé, Demetrio Galcerán i Teodor Creus. El 6 de novembre
del mateix any ja es va constituir la Junta de la Caixa d’Estalvis en un
acte celebrat a l’Ajuntament, on el primer director de la Caja Provincial
va instruir i guiar els membres de la nova Junta en aquesta nova empresa.
Mentre la Caixa d’Estalvis no va tenir seu pròpia, va ser acollida en els
locals de l’Ateneu, al carrer St. Pere, 40, a l’antiga Escola Superior de
Nenes.
El Boletín del Ateneo de Villanueva y Geltrú
L’any 1882, l’Ateneu va començar a editar un butlletí quinzenal on es
publicaven conferències i petits estudis sobre diversos àmbits. El mateix
butlletí servia per a informar de les decisions de la junta i de les
activitats i cursos de l’Ateneu. El seu preu inicial era de quatre rals i
estava imprès en format DIN A-3. Amb els anys s’ampliaren el nombre de
pàgines, tot i que sempre fou un butlletí modest. Entre d’altres articles,
el butlletí transcrivia també les xerrades que oferia l’Ateneu. Així, per
exemple, el butlletí núm. 7 de l’1 de juliol de 1882 transcriu la
conferència de D. Simón Rodríguez, soci de l’Ateneu: “La educación es el
móvil más poderoso para transformar los pueblos (...) Pero si el hombre
tiene derecho a la instrucción, no lo tiene menos el bello sexo”. L’1 de
gener de 1883, quan el butlletí passa a tenir sis planes per comptes de
quatre, la tirada ja era de 550 còpies que s’imprimien a la Impremta de
José A. Milá, a la Rambla Principal, 41.
La bilblioteca popular
L’Ateneu va desenvolupar ja des dels primers dies una sèrie de serveis
culturals. S’impartien classes per adults en horari nocturn i, més tard,
per a nens; es rebien revistes com “La Renaixensa”, “L’art del pagès”,
“Boletín del Ateneo Barcelonés”, “El Ateneo Tarraconense”, “La Ilustración
Catalana”, etc. que estaven a disposició de tots els socis; va obrir una
cafeteria per a la qual van haver de construir les taules i les cadires i
que anys més tard va haver de tancar degut a una nova legislació que no la
permetia; es finançaven les classes a aquelles persones que no poguessin
pagar; o s’organitzaven vetllades literàries i debats amb personatges com
Gumà, Victor Balaguer, Estruch o Valentí Almirall. Fou precisament Víctor
Balaguer, llavors Diputat a les Corts de Madrid, qui va aconseguir que el
govern donés la primera remesa de llibres per a la biblioteca popular. Tal
com es comunica en el butlletí d’aquella setmana, els llibres no eren de
gran qualitat, però mica en mica la biblioteca aniria creixent fins als
25.000 volums que tenia ja als anys trenta.
El Congrés Regional d’Ateneus i Associacions de Cultura
D’ençà de la seva creació, l’Ateneu no va parar de crèixer. Després de les
seus del carrer Pàdua i St. Pere, va llogar un altre local al núm. 7 del
carrer Nou, el febrer de 1906, i el setembre de 1907, la Caixa d’Estalvis
va passar al carrer Caputxins, on es troba ara la Caixa de Pensions per a
la Vellesa i d’Estalvis. L’any 1908, l’Ateneu tenia 207 alumnes i l’any
1909, 247. El 1910 es crea la Secció Excursionista, i el 1911, l’Agrupació
Artística, formada per una colla de joves. L’any següent, l’Ateneu de
Vilanova organitza el II Congrés Regional d’Ateneus. El primer s’havia
celebrat l’any anterior a Reus. Els objectius del congrés eren: “Estudiar
les bases en què deu fomentar-se, fins que deu realitzar i medis on
aqueixos conductes que deu emplear l’associació lliure de caràcter
cultural per a satisfer la seva finalitat: divulgar i enaltir la
instrucció i l’educació i, conseqüentment, ennoblir la vida i l’esperit
del poble” .
En el Congrés de 1912 hi van participar fins a 161 institucions i 1.475
congressistes. En els tres dies que va durar (25 a 27 de maig) es va
dividir la feina en diverses comissions, com la de pedagogia, la
d’educació física, la de biblioteques i vulgarització o la de ciències
físiques, químiques i naturals, entre d’altres. Per a tal esdeveniment es
van utilitzar els locals de l’Ateneu de Vilanova, així com els teatres de
la vila, l’Orfeó Vilanoví i la Biblioteca Balaguer. En aquest II Congrés
d’Ateneus es van posar de manifest les divergències ideològiques i
metodològiques que hi havia entre catòlics, socialistes, republicans i
monàrquics. De fet, tots els temes polèmics es van anar arraconant i no
s’arribà a grans conclusions. El Congrés de Vilanova va ser el darrer que
es va fer i va significar d’alguna manera el final de l’època d’or dels
ateneus neutres, que ja no lligaven gaire amb els aires d’agitació social
d’aquells anys.
Del Congrés d’Esperanto a l’Exposició d’Art del Penedés
Tot i quedar ben lluny aquells primers anys tan actius, l’Ateneu no va
minvar les seves activitats i iniciatives. El 16 d’octubre de 1915 es va
celebrar a l’Ateneu de Vilanova el 6è Congrés d’Esperanto que va reunir
professors i estudiosos d’aquesta llengua d’arreu de Catalunya. De les
classes d’esperanto a l’Ateneu, així com de l’organització d’aquell
congrés se’n encarregaven les senyoretes Teresa i Eulàlia Rossell. L’any
1918 es va crear la secció Amics de la Música, a mesura que augmentaven
els alumnes de solfeig i s’ensenyaven ja diversos instruments musicals.
L’any 1926, l’Ateneu presta les seves aules a l’Ajuntament per tal que es
reuneixin els nens no escolaritzats sota la direcció del professor Agustí
Soler i Reus. El 1929, l’Ateneu es trasllada al núm. 10 de la Rbla.
Principal, cantonada amb carrer Jardí, on es celebra la III Exposició
d’Art del Penedés.
De la IIa República a la Guerra Civil
Amb l’adveniment de la IIa República i tal com va succeïr amb la majoria
dels anomenats ateneus neutres, l’Ateneu de Vilanova va perdre la seva
neutralitat en favor dels ideals republicans. El 22 de desembre de 1935 va
inaugurar la que seria l’última seu, al núm. 7 del carrer dels Caputxins.
Tot i l’esclat de la guerra al juliol de 1936, l’activitat de l’Ateneu va
continuar fins a la derrota militar del bàndol republicà. A la Biblioteca
Museu Víctor Balaguer encara es conserva el programa del curs 1937-1938,
l’últim que publicaria l’Ateneu. Com tantes d’altres iniciatives culturals
de progrés, l’Ateneu va desaparèixer sota la victòria franquista.
|
