|
(extret de:
www.farc-ep.cv)
La joventut s’ha
caracteritzat per ser el sector de la població més rebel i inconforme amb
les injustícies, amb els atropellaments i la repressió per part del
Sistema, encara que en determinats moments de la història de la humanitat,
no han escapat a l’embat ideològic de les classes dominants, afluixant
considerablement les seves lluites per la construcció de societats noves,
lliures i justes.
En l’acualitat, i des de fa
ja varies dècades, l’imperialisme i les classes que maneguen el poder han
desenvolupat una ofensiva frontal per confondre i allunyar a la joventut
de la lluita de classes.
Cada dia els grups en el
poder gasten mils de milions de dòlars en el que ells anomenen la
indústria de l’entreteniment, una maquinària superdesenvolupada i molt
efectiva per manipular el pensament de grans sectors de la població, en
particular el juvenil. Cada dia ens porten ídols prefabricats i modes que
en poc temps es converteixen en determinants per actuar i fins i tot per
pensar. Amb preocupacions superficials ens pretenen tnir ocupats amb
tonteries i deixar a un costat les coses que de veritat importen.
Ens diuen que ens oblidem ja
d’idees prehistòriques com la revolució i la justícia, millor ocupem-nos
de qui guanyarà els premis Grammy. A ningú a d’importar-li coses passades
de moda com l’explotació o la misèria si per aquesta primavera el color de
moda és el blau. Ens diuen que “la història ha acabat i ja és hem arribat
al final de les ideologies. I és cansat parlar de política, al cap i a la
fi el món fou, és i serà sempre així i no és possible canviar-lo”.
Ells volen una joventut
apolítica i apàtica, a la que no li importi el que passa al seu voltant.
Una joventut que estigui sotmesa en el concepte de l’individualisme i el
consumisme. Una joventut que veneri el diner com a un déu i que la seva
única aspiració sigui ser “mestressa de sí mateixa” i en ser totalment
superficial parlen d’independència, que ningú els mani fer res. Com pogués
ser independent pensant amb cervell aliè!
El sistema actual només
ofereix als i les joves allò necessari per convertir-se en veritables
autòmates; les drogues, que ja és un conegut mètode de l’imperi per
neutralitzar els descontents, a més de bombardejar-nos 24 hores amb
programes de televisió, pel·lícules i revistes roses que res tenen a veure
amb la nostra realitat ni amb els nostres problemes. Han fet que un gran
sector juvenil caigui en l’estat de vegetació social al qual ens pretenen
portar a tots i a totes.
Els imperi saben bé que la
identitat cultural dels pobles constitueix una amenaça perillosa i és un
element actiu de “l’indesitjable” concepte de sobirania. Ens volen fer
oblidar les nostres arrels, saben que la història dels nostres pobles és
de lluita i resistència, plens d’herois i d’heroïnes que visqueren i
moriren dignament defensant els interessos dels desprotegits. En l’òptica
dels burgesos això constitueix una amenaça, tals exemples criden a la
batalla sense treva contra l’enemic de classe. O sigui, en contra seva.
Per això ara pretenen
aculturitzar-nos i convertir-nos de ple a l’”american way of life”,
l’estil de vida americà. La moda, la música, les notícies i fins i tot el
menjar s’han convertit en trista còpia del yankee.
Però encara que l’ofensiva
sigui agressiva i poderosa, tot i les tones de dòlars invertits en aquesta
tasca, també hi ha joves en tot el món desafiant i contradient el que diu
l’imperi, resistint a ser absorvits per la ideologia burgesa que, sense
principis ni escrúpols, l’únic que preten és convertir-nos en veritables
zombies, clients perfectes, productors de riqueses per les grans
transnacionals.
Els homes i dones que
integrem les FARC-EP, en la seva majoria joves, resistim i lluitem contra
el model que pretenen imposar. Ens sentim part del moviment mundial contra
la globalització i antiimperialista, diem que no és cert que la història
s’hagi acabat perquè són els pobles, amb el seu diari batallar, els que
escriuen la història. Tenim dret a aspirar a un futur millor. Els nostres
somnis i esperances els sembrem constantment a cops de fusell, perquè no
han deixat un altre camí.
I als que defensen la teoria
de Fukuyama del fi de les ideologies, a les transnacionals, als
terratinents i a tots aquells que tenen sotmesos els nostres pobles en la
misèria i la ignorància, els reiterem que sí és possible la revolució! Que
construïrem una societat nova i millor sobre les ruïnes d’aquesta ja
caduca i inhumana. I juntes, homes i dones, joves i vells, treballadores i
desocupades, camperols i estudiants edificarem entre tots i totes i per
tots i totes la Nova Colòmbia.
Els joves del món han de
tenir consciència del què passa al seu voltant i deixar de ser idiotes
útils. Hem de prendrfe part activa en la lluita antiimperialista i
d’alliberament. Cal organitzar-se, preparar-se i estudiar, per lluitar
conscientment contra l’explotació i conquerir de veritat la llibertat,
recordant que SI EL PRESENT ÉS LLUITA, EL
FUTUR ÉS NOSTRE.
|
